Els boleros del cubà Antonio Machín formen part de la memòria sonora d’aquest país. Un testament col·lectiu que parteix de la ràdio de la postguerra i que entre tots hem anat recollint, i del qual hem fet un fons comú que pocs han gosat abordar i reconstruir.
És a partir d’aquest respecte i admiració cap al mateix Machín i als records d’uns anys difícils, que alguns dels músics de jazz més inquiets de l’escena catalana –amb la càlida veu de Celeste Alías al capdavant– han decidit donar forma a una proposta que remourà les nostres ànimes. Des de la sonoritat més profunda dels boleros, amb un treball jazzístic de màxima qualitat i el joc electrònic del so, ens acostaran a grans èxits com Angelitos negros, Bésame mucho, Tengo una debilidad o Dos gardenias.
