La música de Daniel Lumbreras Oubiña es desentén d’etiquetes i classificacions. Només cal escoltar-lo, i deixar-se portar. Sense un idioma concret, només amb sons i fonemes, el barceloní ha captivat el públic des que va decidir compaginar l’art de les teles i els pinzells amb el musical.
La seva paleta és plena de tints de música celta, africana, polinèsia o hawaiana, que acoloreixen composicions meditatives amb arpegis que tan aviat semblen mantres sufís com temes de bossa nova. Cançons contemplatives, a vegades enèrgiques i a vegades totalment oníriques, que us atraparan i no us deixaran anar.
