Quan fa tres anys -aprofitant la capitalitat de la cultura catalana- la ciutat de Banyoles va proposar un festival dedicat a la veu, (a)phònica, sabíem que es tractava d’una aposta arriscada, sorprenent i que tenia, com tots els esdeveniments culturals, una resposta incerta i, per tant, un llarg camí a recórrer.

Però lluny d’això, la resposta del públic s’ha convertit de cop en un seguiment multitudinari de totes les actuacions, cues pels carrers de Banyoles, expectació pels grans músics i ganes de descobrir veus desconegudes... i el llarg camí a recórrer s’ha transformat en un futur ple de talent i en un present que diferencia aquest festival de molts que se celebren pel nostre país: una proposta coherent amb l’instrument de la veu com a fil temàtic, volent acostar la cultura a tothom i, per això, la majoria d’actuacions són gratuïtes, els protagonistes són eclèctics i de diversos estils, els escenaris canvien segons l’estil de música i, finalment, el festival aposta per determinades veus absolutament desconegudes per al gran públic.

Estem ansiosos per viure el festival (a)phònica 2006, amb els tallers de la veu, amb els experiments d’arquitectes, logopedes i pensadors, amb les exposicions a la biblioteca i, sobretot, estem ansiosos per sentir les últimes cançons de Lluís Llach, les primeres de Feliu Ventura, la sensibilitat de Joan Isaac, la frescor d’Ariel Rot, la contundència de Miguel Poveda, la delicadesa d’Arianna Savall, la generositat de Cor de Teatre, la joventut de Macedònia, els descobriments de Facto Delafé y Las Flores Azules, Refree, Misnoma...

(a)phònica 2006 segueix essent, com en la primera edició, una proposta arriscada i sorprenent, però, en aquest cas, ja sabem que hi ha molta gent que vol parar durant una setmana, tancar els ulls i deixar-se portar per la veu...