Si actualment la cançó d’autor catalana està vivint una de les seves millors èpoques, en part, és gràcies a l’aportació d’artistes com Roger Mas. Convertit ja en veu de referència, les seves creacions beuen dels clàssics i de les arrels, però tot passat pel sedàs de l’avantguarda. La gran expressivitat vocal del solsoní (la seva veu, robusta i greu, és d’aquelles que ressonen per dins quan s’escolta) i unes lletres que destil·len poesia fan de les seves composicions cançons d’una gran puresa i profunditat.
Després d’enregistrar discos tan destacats com dp (K Indústria Cultural, 2003) o Mística domèstica (K Indústria Cultural, 2005), el cantautor publica Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008). Set poemes de Jacint Verdaguer amb instrumentacions que formulen complicitats amb el folk i el jazz, reinterpretacions de temes populars com Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, o d’altres de creació pròpia formen part d’un treball que busca una línia musical |
de caire espiritual, en sintonia amb la pròpia tradició. Considerada com la seva obra més ambiciosa, Roger Mas diu: “Despullem la tradició catalana (europea) i un cop nua mirem de vestir-la poquet, mig ensenyant les vergonyes, amb línies de guitarra blues-rock minimal connectades amb la tradició de les ragues hindús, cants amb harmònics o similars de tradició oriental tipus màntrics”.
La seva trajectòria musical compta amb un unànime i merescut reconeixement tant per part de la crítica com del públic. Després de quatre anys i sense precedents, Roger Mas torna a l’(a)phònica consolidat, convertit ja en un clàssic de la música en català.
Roger Mas, veu i guitarra
Xavier Guitó, piano i veus
Arcadi Marcet, contrabaix
Josep Pinyu Martí, percussions |