La veu càlida i els sons calmats de guitarra que s’identifiquen amb la bossa nova i, en general, amb la música brasilera ens fan pensar en una aparent senzillesa musical. Però, en realitat, no és gens fàcil xiuxiuejar com João Gilberto o Antonio Carlos Jobim ni tocar la guitarra com Baden Powell, per citar tres de les referències imprescindibles quan parlem del gènere. Nascut a la ciutat de Santos (São Paulo, Brasil) i professional de la música des dels 14 anys, Euclydes Mattos és un dels continuadors d’aquesta nissaga de grans encantadors, que sense necessitat d’omplir les cançons d’artificis són capaços de transmetre, des de l’escenari, sensacions que causen un impacte immediat en qui els escolten. Els seus concerts, en els quals conflueixen elements de la música clàssica, el jazz i els ritmes brasilers, són una barreja de precisió, intuïció, poesia, sensibilitat i energia. |
En el seu últim treball, Tudo Azul (Rosazul Discos, 2008), aquest cantautor establert a Barcelona s’apodera d’una expressió brasilera que s’utilitza per dir que tot està bé, que els mals temps han passat, que els desamors s’han acabat i que ha nascut una nova aventura, per reflexionar sobre el pas del temps, les dones i les persones estimades. Euclydes Mattos, veu i guitarra |