Vint anys i un collage

Corre la veu que l’(a)phònica fa vint anys. Ja en aquells inicis, alguns volien seure a primera fila i que hi actués la Shakira. Però els van dir “Calleu!” i els van deixar com en una pel·lícula de cinema mut. Després van arribar unes eleccions i tothom deia “vota aphònica, que és mel i regalèssia”, però de tant en tant se sentien psicofonies i qui sap si no eren les dones d’aigua, icones banyolines repetint com lloros al karaoke “nananiiiii nooooo, nanani nonaaaa...”. Perquè, ja ho sabeu, o-le-le, o-la-la, l’(a)phònica és... un festival d’aficionats!

Enguany, si us ve de gust, podem seguir fent memòria, cadascú amb el seu propi collage emocional. Girarem la vista al que ha estat l’(a)phònica, amb alguns dels artistes que ja han format part del festival. Però també amb la mirada a l’avui i al demà, amb veus que, a partir d’ara, també seran família.