Parar la taula és una acció que tots hem fet mil vegades. Mil vegades hem jugat amb els plats. Mil vegades ens hem enfadat, hem rigut i mil vegades n'hem trencat algun. En Dani i la Marta avui paren la taula: jugaran, riuran i potser s'enfadaran. Però ho faran d'una manera molt especial: amb poesia!

Joan Maragall, Pere Quart, Maria Mercè Marçal, Rafael Alberti o Miguel Hernández seran alguns dels autors de la trentena de poemes que els dos protagonistes recitaran en l'espectacle Un plat pla ple de poesia està.

Fa quinze anys que Tantàgora ofereix sessions de contes, espectacles de poesia amb estímuls visuals i sonors, i activitats per fomentar la lectura entre els més petits. Un dels objectius de la companyia és introduir la narració oral en el món de l'educació, per fer descobrir la nova dimensió que pren la paraula quan arriba pels canals de l'oralitat.

Marta Montiel, intèrpret
Daniel Casanovas, intèrpret
Roser Ros, idea i selecció de textos
Agustí Ros, direcció i escenografia

Espectacle ideat per a l'(a)phònica.

Un passeig per la capital de la Bohèmia és una de les imatges que evoca el rock elegant del grup banyolí Praga. Format a mitjan l’any 2005, és l’hereu directe de la tendència entre hipnòtica i enigmàtica d'altres bandes sorgides a la capital del Pla de l'Estany, com Kitsch o Fang. Una sòlida base musical, amb un gran treball de guitarres, recolza el caràcter i la personalitat de la seva cantant, que desplega una gran capacitat de recursos vocals al servei d'unes melodies acuradament confeccionades.

Després del seu debut discogràfic amb “Fragile” (Ariadna Records, 2006), el grup presenta el seu segon treball “My first reflection” (Ariadna Records, 2008). El mateix títol ja dóna pistes del sentit de les cançons: “Aquella reflexió que fas quan, després de tot un dia de feina, arribes cansat a casa, t'estires al llit a les fosques i et pares a pensar”. Un disc ple de detalls, amb sons més experimentals, que consolida l'univers i la personalitat de la banda.

Praga es presenta al festival d'enguany amb diferents matisos. En un espectacle ideat especialment per a l'ocasió, repassaran les cançons dels seus dos treballs, en format elèctric i acústic, i també comptaran amb la col·laboració d'un trio de corda i de les veus de Cor de Teatre.

Isabel Ametller, veu
Carles Sucarrats, guitarra elèctrica i acústica
Sergi Bohigas, guitarra elèctrica i acústica
David Güell, bateria
Miquel Pascal, baix
Lars Serra, teclat
Fina Bonet, violí
Antoni Mallol, viola
Carles Coll, cel·lo
Cor de Teatre, veus
Col·laboració, Txell Darné i Joan Gómez

www.myspace.com/pragaband

Fa gairebé quaranta anys que Raimon (Xàtiva, 1940) utilitza la seva veu com a vehicle expressiu de poesia i reivindicació. Punt de referència en la lluita per la democràcia i contra la dictadura, aquest cantant, poeta i escriptor, va començar a cantar en públic a València el 1961, al mateix temps que naixia a Barcelona el moviment de la “Nova Cançó”, al qual va aportar un estil personal i discrepant. Les seves cançons d'amor i de combat aposten pel concepte visceral de la música, el crit, l'esbòs melòdic i harmònic, l'estil col·loquial i lliure, trencant amb la tendència de la cançó d'entreteniment.

Des de la publicació del seu primer disc, el 1963, un EP que contenia “Al vent”, “Som”, “La pedra” i “A colps” i que es va convertir en un èxit de vendes, la seva cançó protesta ha traspassat fronteres, amb l'edició de discos i recitals arreu del món.

L'any 1970 Raimon no va poder cantar a Banyoles, a causa de la censura franquista. No va ser fins quatre anys més tard que hi va poder actuar, i el 20 de juliol de 1985 hi va fer l'últim concert. Ara, 23 anys més tard, arriba l'(a)phònica per presentar un recital antològic, que inclou cançons seves i poemes musicats d'Ausiàs March, Roís de Corella, Salvador Espriu i Pere Quart, entre d'altres. Des d'“Al vent”, composada el 1959, fins a la peça “A l'estiu quan són les nou”, escrita el 2008, Raimon obre un ventall de cançons que mostra en profunditat la trajectòria d'un cantant excepcional.

Raimon, veu i guitarra
Miquel Blasco, guitarra
Víctor Valls, guitarra
Francesc Puig, clarinet i clarinet baix
Pep Coca, contrabaix