Amb la finalitat de mostrar totes les possibilitats de la veu als infants, l'any 2006, el Servei Educatiu de L'Auditori de Barcelona va dissenyar l'espectacle Veus quines veus?. Constituïts en cor de cambra, una dotzena dels cantants professionals més destacats del territori català, exploren els diversos registres vocals, acompanyats amb percussió i amb efectes sonors realitzats amb la veu humana.

Aquest espectacle, obert a tot tipus de públic, proposa un tastet d'obres de diferents estils musicals, èpoques i autors, a través d'agrupacions com ara solos o duets. Peces per a veus femenines, com “Isaias cecinit”, o per a homes sols, com “Stella splendens”, són part d'un repertori variat i d'una posada en escena que no deixen indiferent.

Sandra Roset, Montse Roset, Mireia Bonet, sopranos
Elisenda Arquimbau, Marta Cordomí, Montserrat Bartral, contralts
David Hernández, Lluís Arguijo, Carles Prat, tenors
Xavier Pagès, Enric Arquimbau, Esteve Gascón, baixos
Xavier Puig, direcció musical
Ignasi Tomàs, direcció escènica
Irene Martínez, vestuari

Tot ell és una caixa de ritmes o beatbox. Des que va començar la seva carrera el 2005, el barceloní MarkoOz ha mostrat les seves habilitats en diversos concerts, festivals i espectacles nacionals i internacionals de l'escena hiphop com Battle of the Year, Euro Battle o l'Electronic Art Festival de Barcelona, compartint cartell amb artistes com Foreign Beggars, Q-Unique, Afu-Ra, o Sólo los Solo.

Membre de la International Beatbox Association, entitat que dirigeix i dóna suport a beatboxers de diferents parts del món, ha obtingut el primer lloc en el campionat de beatbox d'Elorrio (Bizcaia), del 2006. Ha estat nomenat recentment delegat estatal de Beatbox Battle Networks, i ha viatjat a Berlín per participar a la Beatbox Convention Days 2008, on hi han competit artistes de divuit països.

Beats, ritmes i melodies, però també imitacions d'instruments musicals, efectes especials o scratching són només una part del que pot fer aquest poeta urbà davant d'un micròfon i sense intermediaris, només amb allò que alguns consideren el cinquè element del hiphop.

MarkoOz, beatbox

www.markooz.com

1a actuació a les comarques gironines.

Les veus búlgares de Tríada són una mostra clara de la tradició coral de l'est europeu. D'una riquesa impressionant, aquesta forma de cant excepcional beu directament dels diferents ritus de l'Església ortodoxa, però també de la cultura popular i de les diverses festes típiques del país.

El trio ha nascut en el si de l'associació TANGRA de Madrid, que treballa per motivar i estimular l'activitat artística i cultural de la població immigrant com a forma d'integració, i per fomentar el diàleg intercultural.

Valya, Boryanka i Elena interpreten un repertori ple de composicions tradicionals, que resumeix una manera de fer. L'expressió musical de les melodies, les harmonies i la capacitat vocal de les cantants porten l'eco d'una música que sovint sorprèn a qui l'escolta.

Valya Petrova, veu
Boryanka Dimitrova, veu
Elena Aleksieva, veu

Massa rocker per ser considerat un cantautor i massa cantautor per ser considerat un rocker, Sergio Makaroff és, al marge de les etiquetes, un orfebre de la cançó i un intèrpret apassionat. Argentí de naixement, amb cognom rus i resident a Barcelona des del 1978, la seva carrera musical està lligada a noms com Tequila, Los Rodríguez, Ariel Rot o Andrés Calamaro, que han cantat i enregistrat cançons seves com el “Rock del ascensor” o “La puerta de al lado”.

Músic de llarg recorregut, s'introdueix a l'escena musical als anys setanta, amb un duo acústic al costat del seu germà Eduardo. A principis dels vuitanta grava el seu primer disc en solitari, “Tengo una idea”, i el 1986 grava el segon, “La buena vida”, coproduït per Ariel Rot. Deu anys més tard, torna amb “Un hombre feo” (DRO, 1996), disc que obté una gran repercussió impulsada pel single “Tranqui tronqui”, en què Makaroff explica la història verídica del robatori de la seva bicicleta mountain bike. En el seu cinquè disc, “Makaroff” (18 Chulos Records, 2002) continua cantant la seva vida, amb petites incursions en el jazz i la bossanova. Actualment, el polifacètic artista està editant les cançons del que serà el seu nou disc, que veurà la llum aquest 2008.

Amb un directe ple de carisma i bon humor, Sergio Makaroff passa en un moment d'allò més poètic a allò més corrosiu, gràcies a unes lletres que s'agafen amb ironia la vida i els seus efectes secundaris: “Compongo para festejar cosas bonitas que me suceden o para consolarme o desahogarme de agravios y penas. Canto por placer o por dolor".

Sergio Makaroff, veu i guitarra

www.sergiomakaroff.com

Presentació a les comarques gironines de “Terrer meu”.

Veu de referència de la música d'arrel algueresa, Claudio Gabriel Sanna s'autodefineix com un contahistòries. I és que les seves cançons són com petites novel·les de la vida quotidiana, amb una barreja de cultura sarda, italiana, àrab i catalana, enriquida amb totes les influències mediterrànies que pot rebre una ciutat de mar com l'Alguer.

Terrer en català alguerès significa pàtria. I és el que Sanna pretén en el seu segon treball en solitari, “Terrer meu” (Temps Record, 2007): apropar l'oient als territoris musicals i culturals de la seva terra. Deixant de banda, provisionalment, la tasca de recuperació de la tradició que ha dut a terme des del 1979 amb el grup Càlic, ara la seva proposta de cançó d'autor es passeja pel folk, el blues, el rock o el jazz.

El concert que presentarà a l'(a)phònica neix de la col·laboració entre el cantant i compositor alguerès i els músics catalans Andreu Ubach i Josep Maria Cols. L'humor i la ironia seran dos dels ingredients indispensables d'un repertori que dedica, fins i tot, una cançó a les noves companyies aèries de baix cost.

Claudio G. Sanna, veu i guitarra
Angelo Vargiu, saxo, tenora i clarinet
Andreu Ubach, percussió
Pep Coca, contrabaix
Josep Maria Cols, teclat i acordió

www.myspace.com/claudiogabrielsanna