Presentació a les comarques gironines de Death, Dance & Salad.
Conegut internacionalment com el grup vocal britànic més innovador, I Fagiolini es va formar el 1986 a l'entorn de la Universitat d'Oxford. Tot i estar especialitzat en música antiga, com la del Renaixement o del Barroc, també inclou en els seus projectes música contemporània, presentada sempre amb una gran originalitat.
La qualitat tècnica dels seus intèrprets i una excel·lent disciplina de conjunt encapçalada pel seu director, Robert Hollingworth, els ha portat a guanyar premis com el Royal Philarmonic Society Ensemble Award, el 2006, a més de realitzar nombrosos enregistraments.
Death, Dance & Salad és un espectacle basat en el Renaixement espanyol, una època de constant intercanvi entre l'art de la península, Itàlia i França. El repertori inclou música laica, escrita i interpretada com a entreteniment a la Cort de València, que es va convertir en un gran focus d'activitat musical amb instrumentistes, cantants i compositors d'arreu d'Europa. “El fuego” de Mateo da Flecha, cançons inspirades en la reconquesta del 1492 com “Qu'es de ti, desconsolado?”, lamentacions o danses, són algunes de les peces que I Fagiolini interpretarà en formació de quartet vocal, acompanyat per arpa i tiorba.
Clare Wilkinson, mezzosoprano
Robert Hollingworth, contratenor
Nicholas Mulroy, tenor
Charles Gibbs, baix
Joy Smith, arpa
Eligio Quinteiro, tiorba
www.ifagiolini.com
|
|
|
1a actuació a les comarques gironines.
Elevant els referents musicals de la generació crescuda als anys vuitanta a la categoria de clàssics, el projecte creat el 2004 pels músics i productors francesos Marc Collin i Olivier Libaux, ha sorprès mig món. Les versions de cançons de l'era punk i postpunk en clau de bossanova, sons jamaicans, swing o jazz, i la sensualitat de les veus femenines que les interpreten, creen una atmosfera retrofuturista, sofisticada i exclusiva.
Artistes reconegudes dins del que s'ha anomenat la renovació de la chanson francesa com Anaïs Corze, Camille Dalmais, Mélanie Pain o Marina Céleste, són algunes de les veus de Nouvelle Vague. Unides a unes instrumentacions delicades, amb guitarres i pianos acústics, acordeons i bateries jazzístiques, són la base d'aquesta reinterpretació acolorida de música pop i electrònica.
Després de l'èxit del seu primer treball “Nouvelle Vague” (Peacefrog, 2004), es presenten amb un repertori de clàssics renovats. “Bande à part” (Peacefrog, 2006) amplia estils i es fixa en els anys setanta i vuitanta, amb temes com el “Blue Monday”, de New Order, o “Heart of Glass”, de Blondie.
Mélanie Pain, veu
Nadeah Miranda, veu
Marc Collin, teclat
Julien Decoret, baix
Raphael Chassin, bateria
Thibaut Barbillon, guitarra
www.nouvellesvagues.com
|
|