Conquistant una llibertat estilística que no es limita només a la música sinó que s'amplia a la història, les arts i les llengües, l'Ensemble l'Albera, format l'any 2000 a l'Alt Empordà, ofereix un repertori que va des de la música medieval fins a la música de J. S. Bach, passant per la Nuove Musiche italiana o el Barroc francès.

Els seus components han perfeccionat els estudis sota el mestratge de professors de prestigi internacional i actualment desenvolupen una activitat concertística i pedagògica important. El mateix any de la seva formació van rebre el primer premi en el Concurso de Interpretación Histórica de Olivares (Sevilla), i han actuat en destacats cicles de concerts i festivals d'Espanya i França, adaptant la seva formació instrumental a cada època.

En aquesta ocasió interpretaran Strana armonia d'amore, un repertori basat en la música italiana del Seicento (segle XVII), època en què l'estètica manierista sorgida amb la dissolució del Renaixement i com a preludi del Barroc incipient, va impulsar el naixement de principis compositius que serien transcendentals en la futura música occidental.

Salvador Parron, tenor
Sara Parés, flauta de bec
Carles Budó, clavicèmbal
M. Elena Medina, violoncel barroc

www.salvadorparron.com

Una personalitat excèntrica i una gran imaginació són les cartes de presentació d'Eduard Canimas: “Sóc fill de la reina d'Amer, que era perruquera i ara té mal d'esquena, i d'en Salvi, que era escrivent a la fàbrica d'embotits de Sant Feliu de Pallerols. De l'avi Joan no cal parlar-ne perquè era rei. I de l'avi Jaume se'n pot dir que era expòsit i carboner. Jo havia de ser astronauta, però m'estimava més cantar i crear universos paral·lels imaginaris”.

Després de la bona acollida del seu primer treball en solitari “Canimas i Rebentes” (Música Global, 2003), l'excantant de Zitzània, un dels grups més destacats de la primera meitat dels noranta al nostre país, ha abocat la seva creativitat i singularitat en el disc “Noh iha crisi” (Música Global, 2006). Guardonada amb el Premi Cerverí 2007, la cançó “El circ”, inclosa en aquest àlbum, convida a entrar al seu espectacle.

El rock electrònic en clau surrealista de Canimas omple d'ironia, tendresa i diversió la seva posada en escena, capaç d'imantar el públic amb un bombardeig d'imatges i sensacions, que sorprenen i captiven.

Eduard Canimas, veu i guitarra
David Ibáñez, guitarra

www.myspace.com/canimas

Espectacle ideat per a l'(a)phònica.

Des de la Plana de Vic arriben els cants improvisats d'en Carolino i la seva quadrilla. Corrandista històric de Folgueroles, amb el seu doll de veu prodigiós aboca un raig vertiginós d'idees i d'acudits, amb la característica tonada de les caramelles del poble natal de Mossèn Cinto Verdaguer. L'acompanyen en Panxito i la seva lira indiana, i la Guida i la Mireia, dues glosadores que intenten (sovint sense èxit) mantenir en Carolino a ratlla.

Les veus populars de l'Empordà també tenen la seva representació, de la mà d'Els tres. David de la Higuera, Ramon Manent i Robert Pellicer han creat un projecte que sorgeix de les ganes de fer bons cants i d'una gran estimació per les cançons tradicionals catalanes.

De cançons i de corrandes és un espectacle ideat especialment per al festival, que començarà amb una cantada a la glorieta de la Plaça Major i continuarà amb una petita actuació itinerant que anirà fins a La Muralla, per escoltar el concert de Pep Gimeno Botifarra. Una ronda de cants lliures que surten de la terra i s'enlairen per donar força i identitat a la nostra cultura contemporània.

Josep Casadevall Carolino, veu
Francesc Tomàs Panxito, veu i guitarra
Guida Sellarès, glosa i acordió
Mireia Mena, glosa i percussió
David de la Higuera, veu
Ramon Manent, veu
Robert Pellicer, veu

www.myspace.com/francesctomas

1a actuació a les comarques gironines.

La seva autenticitat, el carisma innat i l'espontaneïtat l'han convertit en un autèntic ídol pel públic coneixedor de la música folk. Pep Gimeno Botifarra, nascut l'any 1962 al barri jueu de Xàtiva (País Valencià), descriu, amb la seva veu, la crònica quotidiana d'una societat ja desapareguda.

Més de tres dècades recopilant cançons tradicionals de la seva comarca natal, La Costera, l'han dut a conèixer els darrers cantadors i cantadores populars, com la tia Rosario de Canals, la tia Nievetes o el tio Vicent, el Moreno, de Torrella. Pep Gimeno ha col·laborat amb formacions com Obrint Pas o Feliu Ventura i actualment, també forma part del grup de folk Ball a Banda.

El seu debut discogràfic, “Si em pose a cantar cançons” (Cambra Records, 2006), ja és tot un clàssic i ha batut els rècords de vendes de música folk al País Valencià. A més, ha estat guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià). Dia rere dia, augmenten els elogis i els seguidors pel que està considerat un dels millors cantadors valencians dels últims temps.

Pep Gimeno Botifarra, canya badà, pandereta, postisses i veu
Juanjo Blanco, acordió i bandúrria
Paco Lucas, llaüt
Nèstor Mont, guitarra i veu
Cristóbal Rentero, guitarró

www.pepebotifarra.com